Ir al página principal
   

Revista
Autores
Números


Sentiments
 




Plou, tot és trist
excepte aquest dolç llit
les flassades m’acaronen
i els llençols m’ensabonen
de somnis càlids o
calfreds àcids
Una brisa fresca
recorre l’habitació,
la porta es manté oberta
continuo somniant, sense por.
Escolto les gotes que regalimen sostre avall
elles esperen el seu cruel destí
repicaran i moriran
sobre la catifa de setí.

Estic immòbil somniant, escoltant
sento la caixa tonta
dos cossos plàcids, quiets l’estan mirant
explota una bomba, a l’Irak
dos nens moren, els han matat.
Dolça brisa del matí
m’has despertat,
no recordo l’ahir
soc a la crua veritat.

 

 

Martina Faro Palau, 10 anys 
Martina va guanyar el premi de poesía des Jocs Florals de la seva escola Pau Casals de Gràcia a Barcelona.

(Silvia, su madre nos decía: Martina me explicó que la poesía se le ocurrió una noche que le costaba dormir porque había visto imágenes de niños como ella muertos o heridos en Irak. Yo espero que esta guerra televisada como mínimo habrá servido a la generación de Martina para tener una mayor cultura de la paz y de la injusticia de las guerras).

 
Ir hacia arriba
Revista
Autores
Números